Sardegnatavola.it Dentro l'isola
In su mesi de austu de su 1978, apu iscavau una tumba de is gigantis (“gigantinu”) in su sartu de Fonne, in su logu de Bidistili o Durane, acanta de s’istrada de Fonne a Mamujada. Est una de is binticincu sepulturas de custu tipu chi, fintzas a immoi, si connoscint in su sartu mannu de Fonne e chi si annoditzant, a prus de su númeru, po sa casta de sa forma, sa calidadi de su fabbricau e is sinnalis de architetura ornamentali e simbólica chi anti fatu in tempus diversus maistus de muru bravus meda in is artis insoru.
Sa tumba iscavada in Bidistili est una costrutzioni a corpus allonghiau de sud-est a nord-ovest cun sa parti de fundu girada comenti a una àbsidi a cun sa fronti in forma de mesu circu aundi, própiu in mesu, si oberit sa portixedha de intrada a sa fossa.
Po casi totu sa largària de sa faciada, currit una muredha chi serbiat po ponni is ofertas a is mortus; e in sa parti dereta po chini càstiat, unu pagu ispostada a una parti, si bit una perda fita, arta unu metru e binti, posta a sinnali de sa tumba e po amparai, comenti e unu deus, is mortus. In su logu de custa perda si dipiant fai si cerimónias po is bonànimas, cun pregadorias, brebus e depósitu de cosas de papai e bufai, poita si crediat chi sa vida terrena sighiat in s’àtera cun is bisòngius materialis. Si est beru cussu chi nant is iscritoris antigus asuba de is sardus de su tempus andau, acostumaus a dormiri acanta de is mortus po sanai de is maladias de su corpus e de sa menti, podeus supònniri custu costúmini presenti in sa tumba de Bidistili puru, comenti in àterus “gigantinu” de Sardigna. Is malàdius podiant dormiri in sa pratza de sa faciada chi si prestat po custu iscopu po sa forma allargada e arregorta a su própriu tempus e cun is muredhas po asséliu.
Apalas de sa faciada, si allónghiat sa fossa, de cuatru metrus e binti de longària po uno e dexi de largària e arta otanta centímetrus asuta de is tellas chi dha acarraxant. Is perdas chi serrant sa fossa a parti e àtera in su fundu, funti totu bèni trabballadas comenti a is àteras de foras de su monumentu, pruscatotu in sa faciada e in su giru de apalas. Su pomentu puru est fatu bèni, a tellixedhas de granitu (sa perda manigiada in totu su fàbbricu) e acarraxau cun unu pillu de sítzili de frúmini chi fadiat de letu a is mortus, fortizis simbolizendi su viàgiu insoru in s’eternidati, fatu in s’àcua cun d’una barca: una cosa aici si agatat puru in is “navetas” de Menorca, monumentus chi in is Balearis assimbillant meda a is tumbas de is gigantis sardas.
Sa fossa dh’aguantat, a is duas partis, unu pei de muru de forma ovali, a tellas istrantaxadas a parangadas, chi àrtziat apitzus de su sterrimentu e de su finimentu de foras de totu sa costrutzioni chi fiat amparada e cuada in artu de unu muntoni de perda e de terra, arcau po fai iscudi s’àcua a bàsciu, in manera de no intrai in sa fossa e fai dannu a is interraus e a is cosas e prendas insoru postas impari in sa tumba. De su fàbbricu duncas, artu agiummai duus metrus, feti sa faciada aturat chentza de acarraxai, in bella vista donada, in particulari, de sa portixedha, de 50 centímetrus po 60, in perda trabballada bèni e marcada asuba de s’architravi de unu cantoni a dentis e incravaduras únicu ormamentu in totu su fàbbricu simpli e essentziali.
In su logu de sa faciada, in candidati prus manna a sa parti dereta e acanta de sa perda fita, eus agatau medas ogetus de perda e pruscatotu de terra. De perda: “betiledhus” (perdixedhas simbólicas a punta), molas a manu, pistadoris, arroghedhedhus de ossidiana. De terra: pingiadas e pingiadedhas, brugnas, cícaras e cicaronis, pratus, testus e istréxiu po fai fogatzas, custus ύrtimus cun su fundu sinnau a puntus, arrigas e iscrichedhus cumpostus in modu de frorigiai is fogatzas de farra o cun gerdas e cun ollu de porcu, chi si oferriant a su mortu. Eus agatau puru ogetedus de terra in forma de conchedha de fusu, istampaus in mesu, aici piticus de fai pentzai a granus de collana. Aintru de sa fossa no si est agatau perunu arrestu de ossus de mortu, poita su granitu est un’arratza de perda chi isperdit sa sustàntzia orgànica. Però est abarrau unu pagu de is cosas postas acanta de is mortus, de su meda chi dhoi fiat aintru, destruiu de is circadoris de schisòrgius: tassas de terra e unu bratzaletu de ferru.
Importanti meda s’iscoberta de custu bratzaletu, poita est su primu ogetu de ferru chi si agatat in is tumbas de is gigantis e puru in is àterus monumentus de s’edadi de is nuraxis, de candu est custu tipu de tumba. Su ferru in s’ocidenti de s’Europa, po cantu oi si ndi iscidi, no si connoscit ainnantis de su séculu nonu prima de Cristus. Custu bolit nai chi, raportau a cussu de su restu de s’Europa s’isvilupu materiali de sa Sardigna, su ferru in s’Isula si podit pentzai arribau e usau, prus o mancu, in su própriu tempus.
Duncas, s’èdadi de sa sepultura de Bidistili e de su bratzaletu chi dhoi eus agatau impari cun is àterus elementus de terra, si ponit, a su prus prestu, a noixentus annus ainnantis de Cristus. Però, sigumenti s’ogetu est de contai de is úrtimus de is tantis interramentus fatus in sa tumba in d’unu períudu longu, su tempus de s’orígini de sa costrutzioni est de portai a un’edadi prus antiga. Iat a èssiri de su 1200 e su 1000 ainnatinis de C., comenti faint supòniri unus cantus istrèxius de terra agatuaus in su logu de sa faciada e su cantoni frorigiau a dentis e incravaduras de architetura de sa matessi faciada: unu tipu de cantoni (“stele” in fuedhu iscientíficu), presenti in àteras tumbas de logus de su sartu de Fonne (Gremanu, Medau, Tramassunele, Padru Ebbas, Seda Balloi, Màstala) e de diversus comunus sardus (Sédilo, Santulussúrgiu, Cúglieri, Torralba, Dorgali e àterus). Sa tumba de Bidistili at agatau su puntu de unioni in su sentidu e in sa pràtica de sa natzioni.
Sa tumba de Bidistili, comenti e is àteras nomenadas, si ponit, inter’is prus recentis, in sa scala progressiva de su gèneri “gigantinu”, chi nascit, cun is esemplus prus antigus a “stele” in forma de trapétziu e arcada, assumancus a sa fini de su séculu XVI (ainnantis de Cristus).
Su tempus de sa tumba de Bidistili (su gimitóriu de una bidhixedha acanta a is nuraxis de sa Crapidura e de su Lachedhu), est giai cussu aundi s’architetura “nuràgica”, eus a nai s’architetura a perdas mannas chene ciumentu (“megalitica”), si cumprit in totus is formas tochendu unu livellu ténnicu bastanti artu. Custu livellu est coerenti cun su progressu económicu e civili de sa sociedadi sarda de is tempus e cun una forma política chi no fiat arribbada ancora a cussa de un’istadu.
Tempus de autonomia e de autuguvernu natzionali sardu, tempus de indipendéntzia de sa Sardigna chi no depit èssiri feti cosa de arregordu, ma spinta istórica po cussu movimentu de libberatzioni de oi, chi sa prus parti de is sardus disígiant e bolint ponni in èssiri in sa cultura e in sa política.
©Sardegnatavola
